Mani qui mani

Author 2

Durant la Transició, en aquest país va quedar demostrada la capacitat camaleònica de certs personatges per adaptar-se als temps i treure'n profit en forma de privilegis i poder independentment del règim de l'època. Hi ha una entitat catalana que és el viu reflex d'aquesta habilitat: el F.C. Barcelona.

L'any 1963, en ple franquisme, el Barça va vendre el seu antic camp de Les Corts que ocupava un territori que en principi estava destinat a ser una zona verda privada. L'alcalde de Barcelona, José María Porcioles, va transformar-ho en una zona edificable gràcies a un decret signat pel mateix dictador Franco, que va permetre al Barça (també conegut com a Bar$a) eixugar un deute que arribava als 230 milions de l'època. El Barça va demostrar el seu agraïment premiant a l'alcalde franquista com a soci d'honor del club blaugrana.

Actualment i en democràcia, el Barça es disposa a construir un miler d'habitatges en el terreny que ocupa avui el Miniestadi quan en un principi aquest terreny estava qualificat com a equipament esportiu, però de nou les autoritats afavoreixen els interessos d'una entitat privada que, efectivament, és més que un club perquè passa per sobre de la voluntat dels veïns del barri de Les Corts que s'oposen a un nou "pelotazo" urbanístic que deixa a la ciutat sense 78.000 metres quadrats d'equipaments per benefici d'uns quants. Com sempre, el Barça fent un servei al país. I pobre d'aquell que digui el contrari perquè apareixerà el pretès nou emperador, l'histèric del Laporta embolcallat amb la senyera parlant de boicot i conspiració de la caverna mediàtica espanyola i bla, bla, bla... mentre ell s'enriqueix i utilitza la presidència del club culé per a fer carrera política (Déu ens agafi confessats).

El Barça sempre ho ha tingut molt fàcil per créixer perquè sempre és fàcil arriscar-se quan a sota hi ha una xarxa. Econòmicament, sempre compten amb un "pelotazo" urbanístic recolzat pel poder sigui quin sigui el seu color, si les coses van mal dades. I esportivament, sempre hi haurà un Iturralde Gónzalez de torn que xiularà un penal inexistent.

 

 

Edicions locals