Author 2

HAITÍ, només llegint aquest nom a tots ens ve al cap el mateix pensament, la desgràcia d'un poble que ha perdut, fins i tot, el que no tenia. El dia 12 de gener de 2010 els haitians es van aixecar per intentar malviure un dia més. A les sis de la tarda, molts havien mort i, els que van sobreviure, només podien veure morts i ruïnes al seu voltant.

Els darrers dies, tots som haitians, veiem, des del sofà de casa nostra el que veuen els seus ulls, plorem amb els seus relats, ens emocionem quan arriba cada carregament d'ajuda humanitària... però no som ells, la diferència és que nosaltres podem apagar el televisor i continuar amb la nostra vida com si res, però a Haití, cada cop que tanquin els ulls recordaran el que ha passat, viuran, una i una altra vegada, el moment en que la terra va tremolar, fins que quedin adormits pel cansament, però quan despertin, el malson continuarà.

Un terratrèmol de 7,3 graus no té les mateixes conseqüències arreu. Per exemple, si passa al Japó, és possible que només ocasioni danys materials i algun ferit, però si passa al país 149 del món (segons l'Índex de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides), les conseqüències, com hem pogut veure, són catastròfiques. Mai no sabrem l'abast real de la desgràcia, però la gran pregunta és, la catàstrofe s'hauria pogut evitar? Possiblement no, els terratrèmols, a dia d'avui encara són impredictibles, però sens dubte, es podia haver reduït enormement l'impacte si s'haguessin pogut, per exemple, condicionar els habitatges... però qui no té ni per menjar, no pot preparar-se per una emergència, perquè ja hi viu permanentment en ella. Malauradament, ja no podem tornar enrere i salvar el que la catàstrofe s'ha emportat per endavant, però el que sí podem fer és no mirar cap a una altra banda. Aquesta desgràcia ens ofereix l'oportunitat de tornar la dignitat a un poble castigat per les injustícies, huracans, l'engruna... reconstruir el país des de zero, amb habitatges resistents, amb refugis per a emergències, amb una economia sostenible que permeti que els seus ciutadans puguin desenvolupar-se dignament com a persones, l'ajut serà necessari durant molts anys, i haurà de ser per mitjà d'un ajut que no hipotequi el futur dels haitians. Hem de demostrar la solidaritat de Mollet, perquè els donatius són, ara més que mai, necessaris.