Author 2

26 de desembre de 2004. Només llegint la data potser no recordem que va passar, però si afegim un parell de paraules, Tsunami Indonèsia, ens venen a la memòria les imatges d'una de les catàstrofes més grans que recordem. Llavors, es va produir un terratrèmol de 9 graus sobre l'escala Richter a l'oceà Índic, que a la seva vegada va desencadenar en unes onades de magnitud monstruosa que van assolar tot el que va trobar al seu pas i se'n va emportar 230.000 vides humanes i les il·lusions de milions d'altres. Aquell fet ens va posar els péls de punta a tots i va despertar onades, encara més grans, de solidaritat internacional.

Han passat poc més de 5 anys i per les notícies i imatges que he pogut trobar, allà on tenim en el record un paisatge desolat, avui hi ha fileres de llars noves, comerços, nens i nenes jugant, noves il·lusions i somnis sota un sol que brilla més que mai. Segur que no ha estat fàcil tirar endavant, les empremtes de la catàstrofe romandran als seus records per sempre, però ens han ensenyat una lliçó que no ens ha de passar per alt: amb il·lusió, amb força de voluntat i amb esperança, es pot tirar endavant.

Últimament estem envoltats de pessimisme, a les noticies, als missatges d'alguns dirigents... i la por s'apodera de nosaltres i ens crea desconfiança, però no podem caure en el desànim, hem de tornar a ser optimistes, perquè les coses ens van millor quan somriem, quan creiem en nosaltres mateixos. Haití, Xile, tots aquells llocs on hi ha hagut desgràcies, també sortiran endavant, i mica amb mica, aniran recuperant el seu somriure.

Moltes vegades la vida no és fàcil, ens trobem moltes pedres al camí, a vegades masses, però cal aixecar-se i continuar caminant, perquè el millor moment de la nostra vida, serà sempre el proper, i si no continuem caminant, sempre ens quedarem amb el dubte de saber quin serà.