La classe política

Author 3

Constantment els nostres polítics ens fan veure amb les seves paraules que tan sols som per ells el que anomenen ciutadans d’a peu.

Em resigno a pensar que tenen raó, ho só, és cert, però no accepto el significat que ells donen al nostre paper de ciutadans.

Si el significat el basem en els diners que disposem o de la classe social per la qual ens movem, doncs si és així no accepto el que ells ens anomenen així.

Els refrescaria una mica la memòria sobre el que sembla la nostra classe política ha oblidat. En primer lloc, els recordaria que els qui permeten que ells governin per millorar les nostres vides, som nosaltres amb el nostre vot, ells no són més que els nostres treballadors.

I em disculparan tots, pel que a mi respecte, estan tots despatxats, han abusat de la nostra ignorància política per arruïnar tot un país amb la paraula crisi, un país que ara el que mira és d’arribar a final de mes.

No oblido tampoc que han arruïnat una confiança que volia que es fes servir,  per fer desaparèixer en el possible tota diferència social, vostès s’han atrevit a dir que el seu treball mereix el que cobren, que no està gens malament, pel sacrifici que comporta ser polític.

I com som ignorants, acceptem que en el debat que vostès fan al parlament per escollir el que cobraran, sigui aprovat amb una gran unanimitat, faltaria més, qualsevol votaria al mateix senyors, però realment i mirant al resultat de la seva feina, no els cau la cara de vergonya, és una pregunta que no necessita resposta per al ciutadà de a peu.

Jo, per la meva part, no sóc més que un “estem boixos”, tan sols els comentaré per finalitzar que gràcies a que vostès ens cataloguen com ignorants , aquest ignorants estan despertant, són tan clares las seves barbaritats, que fins i tot als mes tontos ens estem adonant de que tan sols ens estan prenent el pèl, que vostès tan sols governant uns dies que anomenen campanya política, passat això, baralla rere baralla, si un diu si, els altres diuen no, si las altres diuen no, uns diuen si, i així com si d’un pati de col·legi es tractés, increïblement aconsegueixen que als votants fins i tot els defensin.

I per si fos poc, ara resulta que tots tenen les solucions per sortir d’aquesta anomenada crisi en la que ens han ficat, per la meva part com que “ Estic boix”, no pateixin més, dimiteixin tots i deixin que als polítics que tinguin que arrelar al país que han deixat, pugin fer,ho amb las mans netes, i sobretot amb al que un polític ha de tenir clar, que no és altra cosa que sacrificar el seu benestar per trobar solucions en equip amb independència de qui governi, perquè és la única manera que un país camini junt amb la dificultat i l’alegria.

No pretenc amb aquest escrit ofendre a ningú, tan sols miro de compondre com la nostra societat ha arribat al punt de ser una societat trista i plena de desil·lusió, mentrestant intentem seguir somrient partint de zero.

David Creus

Edicions locals