28 N Eleccions al Parlament

Patricia del Pozo

El passat diumenge poc més de cinc milions de catalans i catalanes estàvem cridats a les urnes. Ja havíem sentit moltes enquestes dels resultats que uns i d’altres podrien obtenir, però a les 9 hores, quan els col•legis electorals s’obren, totes les urnes són buides i és quan s’acaba el torn de les enquestes i comença el torn dels votants, que de mica en mica s’apropen a les seves meses i exerceixen el seu dret a vot.

A les 20 hores quan tanquen els col•legis, és el moment d’obrir les urnes i és llavors quan es produeix un fet curiós, que no és altre que veure com els interventors i apoderats dels diferents partits polítics controlen el recompte de vots,  observant com surt cada papereta del seu sobre i veient, amb preocupació, alegria, nerviosisme... depenent de a qui representin,  la pila de vots de les diferents formacions que van sorgint.

Però, què podem extreure, més enllà del nombre d’escons de cada força, dels resultats d’aquest comici? Veiem amb claredat un partit guanyador, CiU, recolzat per una gran majoria de ciutadans, que podrà governar amb gran comoditat i que tindrà per davant la responsabilitat de treure aquest país de la crisi.

El segon partit del Parlament, el PSC, ha començat ja una nova etapa on hi haurà d’haver una anàlisi en profunditat del que ha passat i fer canvis, que li permeti recuperar el seu electorat i a la vegada li permeti augmentar-lo.

El Partit Popular ha aconseguit els seus millors resultats a Catalunya situant-se com a tercera força, fent un discurs molt dur contra la immigració i havent estat qui ha posat el recurs contra l’Estatut.

ICV i ERC els altres dos companys del PSC al govern també han perdut força. La que més ha perdut ha estat ERC, a la que el seu electorat ha castigat durament marxant cap a d’altres forces independentistes que s’han presentat a les eleccions, com per exemple la Solidaritat Catalana, que entra al Parlament demanant la independència de Catalunya en els propers 4 anys. S’haurà de veure com es consolida aquest moviment, ja que al Parlament de Catalunya es tracten tots els temes que afecten a la vida dels ciutadans i ciutadanes, i a on els grups polítics s’han de posicionar en tots els temes i no només en alguns d’ells.

El poble català a parlat, i de la voluntat popular sortirà el nou govern i el nou Parlament i, curiosament, d’una societat que es situa majoritàriament a l’esquerra, ha sortit un Parlament clarament dretà. Dono l’enhorabona i desitjo molta sort a tots i totes les parlamentaries escollides, perquè són els i les que amb el seu treball i vots hauran de tirar endavant Catalunya els propers 4 anys.

Edicions locals