Josep Torrecillas

Les eleccions municipals del 22 de maig tanquen un cicle electoral molt desfavorable per a les esquerres i en concret per als socialistes.  Es podria resumir dient: ascens dels partits de dretes i un retrocés de l’esquerra en general, si bé IU a l’Estat espanyol i ICV-EUiA a Catalunya resisteixen.

Les eleccions municipals s’han realitzat en un context de crisi econòmica, atur que està afectant a tothom, però sobre tot als joves. Una crisi que el Govern d’en Zapatero no va voler assumir en el seus inicis i que desprès ha  portat a terme mesures antipopulars i desfavorables per al conjunt dels treballadors i treballadores.

El governs europeus inclòs l’espanyol han optat per combatre la crisi amb polítiques en les que no es diferència el color polític. Aquestes polítiques són les que han permès l’accés del PP i CIU i un retrocés molt import dels socialistes.

En aquest context ha aparegut el moviment 15-M que reivindica canvis importants en el sistema polític espanyol i català i que planteja noves formes de fer política, ja que la crisi i les sortides a aquesta continuen amb les velles receptes que han estat la causa de la situació actual. Tot això ha anat distanciant a la ciutadania dels polítics i per primera vegada hi ha un moviment que vol donar respostes col•lectives a la situació política i econòmica del nostre país.  

Els resultats electorals posen de manifest la necessitat d’una refundació de les esquerres, perquè en termes globals els votants d’esquerres a Catalunya (PSC, ERC, i ICV-EUiA) tenen al  2011 uns 600.000 votants menys. Tot i que ICV-EUiA manté el vot força estable, amb electorat cohesionat i força fidel, però això no és suficient, ja que el context actual hauria d’haver permès que aquells sectors  desenganyats amb la política dels socialistes haurien d’haver votat una opció com ICV-EUiA, en canvi han votat en blanc o s’han abstingut o han votat altres opcions de dretes.

En tot cas, malgrat aquests resultats tant negatius, cal prendre nota que alguna cosa es comença a moure’s, els indignats del 15-M busquen un canvi profund en la forma de governar i les esquerres no s’ho haurien de mirar en recel, sinó que haurien  d’aprofundir amb allò que ens plantegen per donar respostes clares, perquè sols així serem capaços de crear noves il•lusions i esperança de que un altre país és possible i tornar apropar als joves i no tant joves a la política.