EL DEBAT DE LES PENSIONS

Author 2

El Govern de Zapatero ha obert de nou la caixa dels trons amb la proposta d'ampliar a 25 anys el càlcul de les pensions, a més de retardar l'edat de jubilació als 67 anys. Un estudi de l'asseguradora AXA diu que el Govern amb aquestes mesures, que vol aprovar al gener amb un projecte de Llei, reduirà la prestació entre un 17,3% i un 21,3%. Això perjudicarà a tothom, però fonamentalment a les persones amb salaris més baixos, amb ocupació precària o temporal, i en general, les que tenen menys capacitat d'estalvi que són cada vegada més a tenor de l'evolució dels salaris.

 

La jubilació, com la resta de prestacions contributives, és un dret social dels treballadors i treballadores que prové de les cotitzacions socials. Unes cotitzacions que poden ser considerades com un salari diferit amb contingut solidari.

 

La defensa de les pensions de jubilació és una prioritat absoluta i més encara en una situació de crisi econòmica com l'actual. La pensió de jubilació és la millor garantia que les persones puguin viure els darrers anys de la seva vida amb una situació econòmica digna. En canvi, el Govern pren el camí invers: congela les pensions, endureix els criteris per accedir a les
prestacions i suggereix una disminució de les quanties econòmiques.

 

El Govern de Zapatero amb aquestes mesures que vol provar comportarà un trencament històric amb el model de benestar social que tant ha costat construir a Europa, i en concret, al nostre país. El Govern alimenta un clima de desconfiança i desconcert sobre el futur de les nostres pensions, justificant dràstiques retallades per la teoria de la inviabilitat del sistema a mig i llarg termini, apuntant-se així als promotors del neoliberalisme que impulsen un procés que busca la regressió i la retallada en les prestacions. Si aquesta línia regressiva prospera, augmentaran les desigualtats socials.

 

La proposta per garantir la viabilitat del sistema de pensions no passa per reduir la despesa, sinó en millorar els ingressos i en aconseguir un sistema fiscal més just, és a dir, recuperar el pes de la fiscalitat i reforçar-ne la progressivitat i major lluita envers el frau fiscal. Cal recordar també que el dèficit s'ha produït com a conseqüència de la crisi financera i no d'un increment
estructural de la despesa social.

 

Hi haurà noves mobilitzacions si el Govern segueix cedint als xantatges dels mercats financers i no aposta per buscar el consens social i polític en les reformes del sistema públic de pensions, perquè està en joc els nostres drets i l'estat de benestar social.

 

Edicions locals