Oriol Fort

La solidaritat, la cooperació al desenvolupament dels països espoliats pel colonialisme, depèn fonamentalment, a Catalunya, de les institucions (Generalitat, diputacions i ajuntaments). Em refereixo al diner, no al treball que, cal reconèixer-ho, el porten centenars de persones, d’aquí i d’allà, la majoria voluntàries.

En general —en universal, podríem dir—, la solidaritat —aquest compartir la possibilitat de viure amb dignitat— sovint pren, amb els governs conservadors, un caire com de benevolència amb aquells que —diran— no han sabut aprofitar les oportunitats que, arreu, dóna la vida. Atès que bona part de les institucions de govern estaran, a partir d’ara, governades per equips conservadors, em preocupa molt que puguin arribar a tenir el criteri d’”alleugerir” l’interès per la cooperació al desenvolupament, tot girant la mirada cap al propi melic; això sí, nacional.

Continuaran els projectes en marxa o compromesos? Mantindran les aportacions econòmiques i tècniques actuals? Donaran suport a les associacions voluntàries tant imprescindibles? Què passarà amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD)?

El FCCD és com una unió de tots els ajuntament catalans, a la qual hi aporten diners i projectes solidaris per tal que siguin compartits entre tots, i gestionats per professionals tècnicament preparats i humanament sensibilitzats. El govern del Fons està distribuït d’acord amb la representació política de cada partit en el món municipalista. Així, ara serà CiU qui hi tindrà més pes. Continuarà la política de solidaritat actual? Encara més, mantindrà el Fons? Durant les properes setmanes s’aniran desvetllant aquestes incògnites.

Quan milers de persones —amb indignació— demanem que no hi hagi retallades en els àmbits més socials, no ens oblidem d’exigir que, la retallada, tampoc no afecti a la solidaritat amb els més desafavorits, d’arreu del món.