Patricia del Pozo

D’aquí uns dies tornarem a tenir eleccions, aquest cop ens han cridat a les urnes per triar qui serà el nou cap de l’estat, i si la gent demana canvi, el tindrà, ja que l’actual president no es presenta a la reelecció. Com ja estem en campanya anem sentint propostes dels uns i dels altres i, potser ens hauríem de fixar en les propostes i parar-nos a pensar quines ens poden ajudar a sortir de la crisi més ràpidament, més forts, però sense perdre tot el que hem construït al llarg dels anys. I desitjo que amb l’excusa de la crisi, no es desmantelli l’Estat del Benestar, perquè és més fàcil destruir que crear.

Ja estem veient la recepta del “govern dels millors” i allà a on acaben d’arribar al govern, estem veient retallades en hospitals,  ambulatoris, mestres, metges, ajuts... potser cal desconfiar d’aquells que ens diuen que ens baixaran els impostos, perquè darrera de la baixada hi haurà serveis socials més austers, menys serveis públics, menys beques...  no oblidem que els principals ajuts que dona el govern central són: Pensions, Prestació d’Atur i Ajuts a la Dependència, per tant, si baixen els impostos preparem-nos per una baixada en aquests ajuts.

Hem de tenir en compte que el sector públic que tenim actualment és la única garantia de justícia social, és un sistema que iguala al fill d’un banquer amb el d’un parat. Ha de contribuir més qui pugui pagar i ha de tenir ajudes qui les necessiti. Si quan es va implantar la sanitat a Espanya la renta per càpita era de 5.500 dòlars i ara, en la pitjor de les crisis que hem patit des de 1929, és de 23.800 dòlars, perquè hem de desmantellar ara la sanitat i l’educació pública?
Vivim una època en la que una epidèmia es converteix ràpidament en una pandèmia, no oblidem que la crisi va començar en els Estats Units, d’aquí va passar a Europa i d’Europa a tot el món, el que ens indica que hi ha una crisi de sistema, però com no hi ha a dia d’avui una alternativa viable, haurem de reformar l’actual sistema per fer que funcioni, per fer que el sistema no torni a implosionar afectant a l’economia real (la de les famílies) i aquesta reforma l’haurà de fer el govern que surti de les urnes, i la reforma es pot fer mirant cap a l’esquerra on hi trobem l’estat del benestar i els treballadors o mirant cap a la dreta, on hi trobem als empresaris. Jo desitjo que sigui mirant cap als primers.