Construir un pol progressista i d'esquerres per fer altra política econòmica

Josep Torrecillas

Ha finalitzat aquest any 2011, que acaba pitjor de com va començar. La crisi financera iniciada a mitjan el 2007 s’ha convertit en un element molt més important del que cabia esperar, amb unes conseqüències en l’economia real que afecten milers de persones que actualment estan en l’atur sense perspectives de futur. Per altra banda, han augmentat les desigualtats socials i una immoral distribució de la riquesa on els rics són cada vegada més rics i els pobres cada vegada més pobres.

Estem també davant una ofensiva de la dreta econòmica i social, que planteja reformes laborals que retallen drets als assalariats i assalariades. Mai la dreta havia estat tant descarada com ara, ja que saben que l’endeutament familiar i la por a perdre el lloc de treball són armes paralitzants de la ciutadania, malgrat que cada vegada més hi ha un major nombre de gent que es mobilitza per garantir una vida digna amb drets.

Les diferents cimeres realitzades a la zona euro, governada per les forces conservadores, estan impulsant polítiques d’austeritat que afecten fonamentalment al model social europeu. El Govern de CIU com el nou govern del PP són clars defensors de les polítiques d’ajustos. El discurs d’investidura del president del PP, Mariano Rajoy, segueix fil per randa els dictats del duo Merkel-Sarkozy, i això ja se sap el que vol dir: retallades, reduir drets i privatitzar serveis públics.

De fet les primeres mesures del nou govern del PP manté la inequitat a favor dels rics en l’augment dels  impostos i en canvi afecten als sectors socials modestos i a la classe mitjana que ja han patit fortes reduccions d’ingressos. Ni s’incrementa la fiscalitat del patrimoni, que és molt baixa, ni s’acaba amb els regals fiscals als propietaris de les SICAV, ni s’enfronta el gran problema del frau fiscal. Els pensionistes tornen a perdre poder adquisitiu per un increment por sota la inflació i es  congela el salari mínim per primer cop en vint anys.    
 
Davant aquesta realitat, les forces polítiques i socials del pol progressista i d’esquerres no podem quedar-nos solament en l’anàlisi del que està passant i actuar cada una d’elles per la seva banda, cal unir esforços i donar la batalla a l’hegemonia de la dreta que planteja que l’única solució possible a la crisi econòmica són les receptes que estan impulsant.

Edicions locals