Pessebres. Una tradició catalana

Jaume Rifà

Des de fa unes quantes centúries en l’època nadalenca que està a la cantonada una tradició molt arrelada a Catalunya, és la del pessebrisme. El més de desembre, antigament amb la diada de Santa Llúcia i en els darrers anys dies abans, per no dir quasi un mes abans de Nadal comença una extensa preparació de les festes amb les fires nadalenques arreu del país. La més antiga és la que es fa a l’entorn de  la catedral de Barcelona, que es va iniciar el 1786, i on s’hi pot comprar tot allò necessari per a la construcció casolana d’un pessebre com: el vesc, el grèvol, la molsa, el suro i tota mena de figures de pessebre amb l’aparició últimament d’un grapat de caganers, alguns força burlescos.

A banda dels pessebres familiars hi ha altres tipus de pessebres. A Parets del Vallès, aquest any en fa 25 que fan sota la plaça de la Vila un dels pessebres més monumentals de Catalunya. En quan a pessebres vivents, a Catalunya, el primer fou a Corberà de Llobregat, representació escènica que s’ha anat fem any darrere any des de 1962. Aquest mèrit de ser els primers en fer un pessebre vivent al país sembla ser discutible, atès que els organitzadors del que es fa a Santa Cristina d’Aro diuen que són ells.

Al Baix Vallès, també hi ha una forta tradició en les representacions escèniques del naixement de l’infant Jesús a l’aire lliure: Sant Fost de Campsentelles aquest any farà la 45a edició del pessebre vivent, essent el més antic de la comarca i ho fa amb el reconeixement de “Pessebre Vivent dels Efectes Especials de Catalunya” i que es representa al turó de can Teyà, davant de l’ajuntament. Per altre costat, Martorelles enguany arriba a la 35a representació del pessebre vivent amb el seu “Viu-lo” i que porta a terme al bosc del Pins d’en Rabasa. Mollet del Vallès també ha escenificat pessebres vivents en diferents etapes a càrrec d’escoles i esplais que ho han fet al Parc de can Mula i últimament a la plaça de Prat de la Riba. Fer pessebres per Nadal és una tradició molt arrelada a Catalunya i les tradicions cal conservar-les, perquè sinó aviat no sabrem ni qui som ni d’on venim.

Edicions locals