Author 3

Fa uns dies, uns amics em varen fe saber que la condició sexual del seu fill de 17 anys és homosexual. Ha trigat 6 anys en fer-ho saber als seus pares per por a no ser acceptat.
Per els pares, amb feines lliberals i acostumats a tractar amb persones homosexuals, inclús amb amics gais i lesbianes, va ser un cop fort. Superat per la mare, que l’ajuda i el compren, no actua igualment el pare, que no vol sentir a parlar del tema.

Com ens podem permetre en el segle XXI aquest tipus de patiment, d’incomprensió i de rebuig vers una criatura? Com pot patir un nen 6 anys de la seva vida en solitari d’aquesta manera?
Avui la meva filla està practicant una cançó amb la flauta que no l’hi servirà de res en la vida i ho dic així de clar, les manualitats de que l’hi poden servir?

No seria convenient una assignatura on es tractés aquest tema amb profunditat i amb docents experts en el tema, que tots puguem entendre que és una condició més, una opció més?
Si us plau, sensibilitzem als nostres fills, igual que ho fem amb el medi ambient, que siguin capaços de poder dir als seus pares amb tota la llibertat del mon la seva condició sexual.
Chapeau per a tots els pares que ajuden als seus fills a superar aquets problemes, i s’impliquen en tot el procés.


(Un petó bonica)

Maria Josep Nieto