Josep Torrecillas

La crisi econòmica afecta a tothom, però no per igual. Els alts executius de les grans empreses espanyoles segueixen cobrant sous milionaris. Aquesta tendència topa de ple amb la política d’austeritat del Govern del PP que ha ampliat la jornada laboral i congelat els sous dels treballadors públics. Per altra banda, el Governador del Banc d’Espanya torna a apel•lar a la baixada de salaris com única eina perquè l’economia espanyola recuperi competitivitat.

Indubtablement no es refereix als alts executius que segueixen cobrant emoluments de vergonya en l’actual conjuntura econòmica, amb polítiques de retallades socials i una nova reforma laboral que situa un nou marc de relacions laborals que facilita l’acomiadament barat.

Es veia venir, el Govern del PP anava a aplicar una reforma laboral dura, extremadament agressiva en paraules del Ministre d’Economia. Una reforma que dóna tot el poder als empresaris i deixa desprotegits de drets als treballadors i les treballadores.

La dreta política i econòmica està fent servir la crisi com a justificació perquè la classe treballadora vagi perdent drets socials aconseguits amb molts sacrificis durant el segle XX.
Ens volen fer creure que el problema està en la rigidesa dels contractes de treball o en el model de negociació col•lectiva que ha fet que hi hagi més de cinc milions d’aturats i aturades. El veritable problema està en el nostre model productiu i aquí, tant el PSOE com el PP no han fet res, no han situat cap estratègia pel canvi de model i de tirar endavant un Pla per reactivar l’economia productiva.

El PP ha guanyat unes eleccions amb una agenda oculta, ja que tots els dirigents del PP per activa i per passiva van dir durant la campanya que no abaratirien l’acomiadament, cosa que no han complert. La ciutadania en general i, sobre tot, els votants del PP haurien de demanar-li responsabilitats per incompliment de programa.

Els sindicats no tenen cap compromís amb el Govern atès que aquest no ha obert cap tipus de diàleg per aconseguir una reforma laboral consensuada, l’únic que ha fet el Govern és informar als sindicats i empresaris del contingut de la reforma. Per tant, davant d’aquesta reforma laboral que està pensada per donar satisfacció als empresaris i a les institucions econòmiques europees i mundials, cal una mobilització social intel•ligent que vagi sumant i creant consciència a amplis sectors de la ciutadania que aquesta reforma no crea ocupació sinó un acomiadament més fàcil i més barat i que és  possible un altre model econòmic més just i solidari.