Cal redefinir el model de les Escoles Bressol públiques

Author 3

Fa uns dies que el curs escolar ha acabat, en les darreres dates del curs s’han produït una munió d’escrits i declaracions en defensa del sistema públic de escoles bressol escampades per arreu del país.

En aquest moments d’ajustaments pressupostaris cal intentar, per tal de poder garantir la continuïtat d’aquest sistema públic, redefinir el model establert en el seu dia per a Catalunya.
És complicat per a qui governa fer canvis o redefinir models que aparentment funcionen.
Aquest és el cas de les Escoles Bressol, en el moment en que el govern de l’Estat incompleix i la planificació feta per l’anterior govern de la Generalitat es va fer pensant que el nostre  país es podia permetre uns pressupostos il•limitats.

En aquests moments difícils pels que estem passant, cal apostar per un model d’Escoles Bressol molt més flexible que prioritzi donar més recursos a qui més els necessiti, malgrat haver rebaixat les aportacions econòmiques per plaça per part de la Generalitat, i mantenir, en els termes que preveu la Llei d’Educació de Catalunya, l’actual xarxa pública d’Escoles Bressol.

El manteniment de la xarxa pública d’Escoles Bressol  no és gens fàcil, donat que l’Estat ha deixat de fer la seva aportació per a l’etapa de 0 a 3 anys, fent desaparèixer una partida pel curs 2010-2011 de 17milions d’euros. A més l’anterior govern de l’Estat, encapçalat per Zapatero, va eliminar la gratuïtat del tram de 3-6 anys que eren 56 milions d’euros. No cal ser un entès en pressupostos per entendre que ambdues supressions han afectat a les finances de la Generalitat, de tal manera que no es poden mantenir les mateixes aportacions per plaça/any. Son doncs els incompliments de l’Esta els que han provocat la disminució de les aportacions per plaça/any per part de la Generalitat.  

Caldrà ara flexibilitzar i fer sostenible un model d’Escoles Bressol que el govern Tripartit a la Generalitat el va fer molt rígid, que definia exactament el mateix per a tothom, és a dir les mateixes normes independentment de la grandària del municipi o la seva situació sòcio econòmica. Això ha comportat que en aquests moments hi hagi  aproximadament 10.000 places construïdes i no ocupades, com a conseqüència de la seva mala distribució territorial.  
De fet, si mirem amb detall el compliment del Mapa de Llars d'Infants del govern Tripartit, s’observa aquesta mala gestió: creació de més places de les previstes, més inclús que naixements i que la previsió de creixement del cens, places creades i no ocupades, etc.  Això implica un model desigual, poc equilibrat territorialment i poc equitatiu que té conseqüències en el seu sosteniment.

Ara toca doncs flexibilitzar el model, sobretot per a les llars rurals, i que els costos fixos es puguin compartir entre tots els centres municipals.  Cal definir un model de pagament que porti implícits criteris compensatoris, és a dir, un sistema de pagament de les quotes per part dels usuaris que, considerant els nivells de renda de les famílies, garanteixi la igualtat d’oportunitats i l’equitat en l’accés al servei.

Ara també caldria fer unes auditories de costos de totes les Escoles Bressol públiques de Catalunya, des de les de la Generalitat fins a les municipals. No és possible que hi hagi tanta disparitat de xifres entre el cost anual per infant, entre les diverses Escoles Bressol públiques.
També costa d’entendre que el que paguen el pares i mares per una plaça d’Escola Bressol privada, s’acosti al que paguen per una plaça en una de pública, quan aquesta rep subvenció per part de l’Ajuntament i també de la Generalitat.

En alguna cosa estem fallant,  i donada la situació actual, en vistes als propers anys, és del tot necessari revisar-ho per tal de garantir que la xarxa d’Escoles Bressol que tots desitgem continuí per molts anys. No es pot fugir de cap tipus de gestió en aquestes Escoles per als més petits de casa, inclús  com ja es fa en algunes ciutats i pobles de Catalunya, concertant places públiques en  les Escoles Bressol privades que ja funciones, donada la impossibilitat actual de fer noves inversions per part  de les administracions públiques.

 
Joan Daví i Mayol
Regidor del Grup Municipal CiU Mollet

Edicions locals