Vivim uns temps

Salvador Xicola

Molt sovint, la gent gran sempre li recorda als joves com arriben a ser d’afortunats de viure en aquesta època i no saber el que es passar gana, l’absència de llibertats o tota una sèrie de mancances que als joves fins fa poc els hi sonava a etapes llunyanes feliçment superades.
Però els esdeveniments que estem vivint últimament, sempre amb la crisi de transfons, ens fa veure que potser aquests relats que expliquen els nostres avis es poden situar més a prop del que ens pensem de viure-ho en la nostra pell.

Perquè vivim en un país on s’empresona a sindicalistes i estudiants per exercir el seu legítim dret a participar activament en una vaga general.

Vivim en un país on es retalla el mateix cost en pressupostos per dos pilars bàsics de la societat com són la sanitat i l’educació per regalar-li a bancs que han fet fallida perquè els seus responsables segueixin en la seva bogeria ludòpata finançada amb diners públics.

Vivim en un país on la seva televisió pública torna a fer de la caritat amb els pobres un valor i un espectacle, com si la pobresa fos una fatalitat i no tingués uns culpables ben definits als quals obviem, permetent que entitats bancàries i companyies de telèfons mòbils es rentin la cara amb el seu patrocini i així ningú s’enrecordi de  la seva responsabilitat en acomiadaments massius i desnonaments de vivendes.

Vivim en un país on l’accés a la Universitat torna a estar restringit als fills dels rics amb l’augment de les matricules que impossibiliten a molts joves poder-hi accedir.
Vivim en un país on torna a ser habitual veure imatges de cops de porra, corredisses i brutalitat per part de la policia, capaç d’obrir foc en una simple detenció d’un “mantero”.

Vivim en un país on la seva classe política dirigent cada cop és més sinistra i desvergonyida a l’hora de parlar, justificant la brutalitat policial o donant com a solució als joves en atur que se’n vagin a Londres a servir cafés.

Abans de que davant aquest panorama tan desolador ens atemoreixi potser que seguim escoltant els nostres avis que de ben segur ens donaran la recepta per superar aquests temps tan tèrbols que retornen i que semblaven enterrats en el segle XIX.

Edicions locals