Crec immerescut el poc interès que avui dia desperta la historia, com a assignatura d’estudi, com a ciència o com a entreteniment. No hi ha res mes encertat que aquella vella dita “la història es repeteix”, perquè pot variar el context  o l’embolcall de les situacions però el fons de les qüestions es el mateix fa segles que ara.

Per tant analitzant la història poden veure situacions similars a les que ara es plantegen i com les van resoldre els nostres avantpassats. Situacions recurrents al llarg de la història han sigut les crisis econòmiques, les lluites socials entre rics i pobres o entre el poder i el poble, les lluites d’alliberament nacional, etc, etc.

A la Cort de Barcelona de 1283 sota el regnat de Pere II, un cop consolidades les conquestes del seu pare Jaume I, s’organitza el Regne d’Aragó i per el que respecte a Catalunya, Pere II que aquí es anomenat sempre compte de Barcelona o príncep de Catalunya s’estableix que els prínceps catalans no reconeixen cap poder superior, salvo el de Déu, per tant es tot una declaració de sobirania i a la vegada de independència vers l’imperi Romano-Germànic. No us sona una mica això?

La reglamentació de les taules de canvi (els actuals bancs) es donà a les Corts de Barcelona del 1299 i de Lleida de 1301. Les taules de canvi donaven pràcticament els mateixos serveis que la banca actual, però sense comissions. Per establir-se la llei imposava importants quantitats de diners a títol d’assegurança i quan un banquer era “abatut”, o sigui quan entrava en fallida la llei establia que no podia tornar a tenir taula, no podia ser oficial reial i que havia de ser posat a pa i aigua fins que no respongués dels seus dipòsits.

Davant l’augment de fallides, moltes d’elles degut a malversació dels dipòsits per part dels propis banquers, la Cort de Girona de 1321 va establir la pena de mort i la Cort de Cervera de 1359 va augmentar les assegurances o avals, i la cosa va acabar amb la creació al 1401 de la Taula de canvis pública, el primer banc públic europeu. Que us sembla, ja paral•lelisme amb la situació actual o no ? 

La meva avia quan tenia coneixement de que s’havia produït qualsevol aldarull deia “s’ha armat un sagramental.....”, fins avui dia llegint la història per afició i entreteniment no he sabut d'eon bé aquesta afirmació. Dons a mitjans del segle XIII es creà una institució que va permetre al poble defensar-se dels pillatges i abusos aprofitant l’organització parroquial i que s’anomenà “el sagramental”. Aquesta germania del poble començà al mon rural però aviat s’estengué a les ciutats.

Quan es tenia coneixement d’un pillatge o abús per part dels nobles, propietaris i terratinents forans o mercaders, es feia sonar la campana de l’església al toc de sagramental i tot el poble acudia ràpidament per defensar el seu honor, els seus drets o les seves pertinences, es reunien a la plaça i emprenien accions com va succeir varies vegades a la ciutat de Barcelona quan faltava el pa perquè els mercaders i especuladors emmagatzemaven el blat per fer pujar el preu, aleshores el poble a toc de sagramental normalment assaltava i cremava la casa del Consell i l’endemà ja hi havia blat.

Hem sembla que ara amb tants mitjans de comunicació i xarxes socials la cosa no funciona tan be com aleshores quan el poble no es deixava enganyar tant com ara. Com podeu veure els nostres avantpassats ja van resoldre qüestions semblants a les actuals amb mes valentia i fermesa.

Ramon Masvidal

Professor Mercantil i Auditor

Mollet del Vallès