L’atur i la Llei d’Ocupació de Catalunya

Josep Torrecillas

Catalunya té en el primer trimestre de 2013 nou-centes mil persones aturades segons l’EPA. Una realitat profundament greu, si tenim en compte que a més, moltes d’aquestes persones ja porten més de dos anys en atur i que en l’horitzó no tenen cap esperança de trobar una nova feina que els permeti viure amb dignitat.

En aquest context immersos en una profunda crisi econòmica i de re centralització de les polítiques actives d’ocupació per part del Govern del PP, el Govern de Catalunya proposa impulsar una nova Llei d’Ocupació de Catalunya i del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).
És evident que avui la prioritat de l’acció de govern és el desenvolupar mesures per crear ocupació, però també els instruments i els agents que han de fer-ho possible tant des del sector privat com des del sector públic, amb l’objectiu d’assegurar la coordinació, la optimització de tots els recursos ocupacionals que operen a Catalunya i també garantir un servei públic de qualitat.

El 23 de maig el Ple del Parlament de Catalunya aprovava una moció sobre l’atur i les mesures per fomentar l’ocupació. Un dels aspectes d’aquesta moció feia referència a la Llei d’Ocupació de Catalunya, establint clarament que si bé el SOC ha de mantenir el seu caràcter autònom, central, públic i de qualitat, ha d’establir la cooperació i la col·laboració del sistema de Catalunya amb les administracions locals, els agents socials i econòmics.

La nova Llei d’Ocupació ha d’aconseguir tenir prototips més adequats a les realitats socioeconòmiqes territorials, en concret de major proximitat a les persones, al teixit productiu i econòmic, a les administracions locals i al conjunt d’agents que actuen en el territori en polítiques actives d’ocupació i donar una empenta a les estratègies territorials on es reconegui el paper dinamitzador que tenen les administracions locals en l’articulació de models mixtes de treball i col·laboració.

La nova Llei és una oportunitat per tancar un període llarg de debat sobre els models de gestió del SOC de manera satisfactòria que sigui fruit del diàleg, el debat i el consens entre el SOC , les administracions locals i els agents socials i econòmics i posteriorment tingui el suport del Parlament de Catalunya, per això cal estar oberts a les veus del territori.     

Edicions locals