Per un futur jove

Oriol Fort

El futur només té futur si és jove; si és vell no té futur. Cal explicar-ho. Excepte casos que trenquen amb la lògica, amb la normalitat, només aquells éssers vius que són joves tenen futur: un ampli futur. Els éssers vius tenen menys futur conforme es van fent grans. Sembla una obvietat, oi?

Què passa si aquests éssers vius joves veuen restringides les seves possibilitats de créixer, de crear el seu propi futur? Que el futur cada vegada és menys possible. Uns éssers van acabant el seu camí, i aquells que els haurien de reemplaçar no tenen possibilitats de desenvolupar-se plenament, lliurement, naturalment.

Una comunitat, col·lectivitat, societat així, no té futur comú, col·lectiu, social. Aquest és —sense cap ganes de dramatitzar; no m’agrada gens de fer-ho— el nostre panorama en relació als joves i al nostre futur.

Cerqueu dades —procureu que siguin fiables— sobre fracàs escolar a l’ESO, al Batxillerat, a la Universitat; sobre joves entre 18 i 35 anys aturats; sobre joves que beuen alcohol en quantitats perilloses; sobre joves que fumen; sobre joves que prenen algun altre tipus de drogues; sobre joves desesperats que no saben què fer.

Si passa tot això, no és plena responsabilitats dels joves, ans de tots nosaltres, de la nostra societat, dels valors que els estem inculcant, del malament que els tractem. Estem creant una societat sense futur, i  a qui més mal estem fent, els joves, són precisament els únics que ens poden salvar.

Busqueu informació sobre joves que ens maleeixen els ossos per haver portat la nostra societat a aquesta situació i, amb ella, a ells. I, també, sobre joves que lluiten sense defalliment per a tenir futur. Aquestes dades no existeixen, però els joves que ens acusen i els que lluiten sí que existeixen.

Cuidem-los!

Edicions locals