Comunicat de la comunitat islàmica Al Huda

Author 4

Primer de tot, lamentem el comunicat emès el dia 17 de juliol en nom de la Mancomunitat de veïns del Carrer Sant Ramon 64-72.  El seu contingut denota una gran desconeixença de l’islam i conté qüestions errònies en relació a la nostra comunitat.

Per començar, els musulmans resem cinc oracions al dia: a trenc d’alba, al migdia, a la tarda, al capvespre i a la nit. D’aquestes cinc, dues es fan en complet silenci i en les altres tres es recita breument l’Alcorà, el llibre sagrat de l’islam. És qui dirigeix l’oració, l’imam, qui ho fa. El temps emprat en cada una de les pregàries és d’uns cinc minuts, cosa que fa un total de 25 minuts al dia.

Una mesquita és un local dedicat a la pràctica del culte islàmic. A banda de les cinc pregàries, també s’hi imparteixen classes de recitació de l’Alcorà i xerrades sobre temes de religió, normalment durant els caps de setmana. També s’hi fan, habitualment, classes d’àrab a nens i a adults. Abans d’entrar a la sala de pregària, tot musulmà ha de rentar-se unes parts determinades del cos (mans, cara, braços, cap, peus). Per això no acabem d’entendre perquè al comunicat de la Mancomunitat es fa referència a problemes de seguretat, higiene i salubritat.

Els membres de la Comunitat Al-Huda som ciutadans d’aquesta vila i d’aquest país, amb els mateixos drets i obligacions que la resta. Molts de nosaltres tenim la nacionalitat espanyola, altres, tot i haver nascut aquí, no la tenim. Paguem impostos com tothom, tant directes com indirectes. Tal com recull la Constitució, tenim tot el dret a exercir el nostre culte com qualsevol ciutadà d’una altra confessió. Des d’aquesta perspectiva, no entenem perquè se’ns posa tants entrebancs a l’hora d’instal•lar els nostres centre de culte.

En el moment en què se’ns va instar a buscar un espai a Can Prat, segons el pla urbanístic vigent, en aquesta zona no estaven permeses les activitats de culte. El passat mes de desembre es va modificar el pla per tal de permetre-ho.  Amb això volem constatar que aquests plans es canvien quan convé.

Objectivament parlant, el nou local gaudeix d’unes condicions molt més adequades per al culte. És més gran i més segur i, factor molt important, al damunt no hi ha habitatges sinó oficines, per la qual cosa no molestem a ningú. L’antic local de Sant Ramon 57, pel seu aforament en segons quines ocasions, té unes condicions de seguretat molt precàries, sense sortides d’emergència, mal ventilat i amb veïns a sobre. No estem demanant una altra mesquita, només traslladar la que ara tenim a un lloc més segur, confortable i amb una menor incidència sobre el veïnat.

Traslladar les mesquites a zones perifèriques de difícil accés és una manera d’afavorir que tot un col•lectiu es replegui en ell mateix i se senti discriminat i marginat.

Com a ciutadans de ple dret d’aquest país i d’aquesta ciutat reiterem el nostre dret a disposar d’un lloc digne on poder exercir la nostra pràctica religiosa i des d’aquí demanem diàleg i voluntat negociadora.

Edicions locals