Qui marca les prioritats?
Oriol Fort
Llegint, escoltant o mirant els mitjans de comunicació catalans podem arribar a la consideració que el principal punt d’interès per a la ciutadania catalana és l’evolució i la resolució del conflicte polític i social sobre el dret a l’autodeterminació de Catalunya —el dret a decidir. El temps i l’espai dedicats a aquest dret històric i inalienable de la nació catalana ocupen el paper, els altaveus i les pantalles de tal manera que qualsevol persona de més enllà de les nostres fronteres segurament diria que tots els catalans i les catalanes estem enderiats en separar-nos de les Espanyes.
És, de veritat, el principal punt d’interès per a la ciutadania de Catalunya tal com semblen dir els mitjans de comunicació? o els principals problemes de les ciutadanes i dels ciutadans de Catalunya són uns altres?
Exacte, és una qüestió de prioritats! I qui les marca les prioritats? Qui, què i quan ens va fent inclinar vers unes prioritats o unes altres? A partir de qui, de què i quan els mitjans de comunicació s’inclinen per afavorir unes prioritats o unes altres? Què mou als qui ens «ajuden a moure’ns»? No em sento representat pels que afavoreixen aquella prioritat, la qual cosa no vol dir que no cregui, fermament, que Catalunya ha de poder ser, lliurement, allò que decideixin les seves ciutadanes i els seus ciutadans.
Amb el 25% de la ciutadania a l’atur, entre ells el 50% dels joves, amb un perillós futur; amb una educació que ja no pot formar ciutadans lliures, solidaris, cultes i socialment útils; amb una indústria mig desmantellada; amb un comerç dominat per les grans superfícies; amb una agricultura i ramaderia ofegant-se; amb unes lleis sobre drets bàsics, com són l’avortament o l’immigració, fetes al servei de les idees polítiques i socials més retrògrades i més properes al menyspreu a la llibertat de les persones; amb un permanent atac a tot el que és cultura, pensament, coneixement, humanisme, etc.
Amb tot això destrossant-nos, voleu dir que, ara mateix, el més prioritari és destinar tantes i tantes energies a fer saber al món que som una nació i volem ser lliures? A què hem de destinar les nostres millors energies? Quines són les nostres prioritats?