La classe mitja

Author 4

Ja fa temps que vaig llegir que segons l’Agencia Tributària el tram mig del impost sobre la renda ( o sigui on tributen les rendes mitjanes), era el que més es recaptava en valor absolut i també en valor relatiu ( o sigui la mitja per  ciutadà), en bona part perquè era el tram on s’aprecia menys frau.

Per classe mitja entenc un ampli ventall de la societat que va des de una classe mitja alta composada per certes professions liberals (notaris, advocats, metges, etc.), comerciants i petits empresaris; i la resta classe mitja composada per botiguers, treballadors autònoms i per compte aliena, funcionaris i certs pensionistes.

També es una constatació evident que els països o estats on la classe mitja es més extensa i consolidada, es on hi ha més qualitat de vida, on l’estat del benestar funciona millor, l’educació es més bona, la democràcia es més real, hi ha menys corrupció i el civisme i la responsabilitat dels ciutadans envers lo públic i comunitari es més alta i un llarg etcètera.

Però això es el peix que es mossega la cua, perquè hi hagi una extensa i consolidada classe mitja, es necessari que el sistema no permeti  que els rics es puguin fer cada cop més rics. Cal un sistema tributari just, o sigui que faciliti una redistribució proporcional i efectiva de la renda i que controli la corrupció i evasió d’impostos. Per l’altre banda el sistema no ha de permetre la pobresa crònica i subvencionada, si no que ha d’atendre correctament la pobresa sobrevinguda i sobretot facilità als ciutadans els mitjans  perquè puguin guanyar-se la vida i així sortir de la pobresa.

L’adveniment  de la crisi a posat de manifest que  els governs tan si son de dretes o d’esquerres es dediquen a la salvaguarda dels interessos dels rics i del capital i a subvencionar la pobresa i de on surten els recursos? dons de la classe mitja, que com es la que menys protesta i més aporta, s’hi poden repenjar.

Quan parlo de rics em refereixo als rics de veritat, els que posseeixen gran capital, patrimoni i influencia a les societats mercantils. No es dolent  per si mateix el fet de ser ric, si no el fet de voler estendre la influencia a l’àmbit polític, mantenir privilegis i evadir impostos.
Aquestes actituds han afavorit que, en la situació actual de manca de treball, la pobresa augmenta per el transvasament de població que fins ara era classe mitja a classe pobre, i es quan els rics haurien de mostrar-se més solidaris i davant la manca de recursos de l’estat atendre als més desafavorits, però no es així i les organitzacions de beneficència han de apel•lar a les consciències de la classe mitja per tal d’obtenir recursos.

En resum, els ingressos de l’estat s’aguanten majoritàriament per l’aportació de la classe mitja, impost sobre la renda com hem dit abans i per l’ IVA impost sobre el consum que també recau sobre  la classe mitja al ser la més extensa i consumidora de productes i serveis.

Així com en altres països en els discursos dels dirigents polítics es fa menció al sosteniment de la classe mitja com a pilar fonamental de la societat i es mostren preocupats amb taxes d’atur del 7%, aquí amb taxes del 25% sembla que es donin per normals i resulta que ja hem sortit de la crisi perquè els beneficis de la banca tornen a creixer.

Fins quan aguantarà la classe mitja aquest assetjament ?, per dalt amb una classe rica poc solidària, amb una classe política que fa aguantar el carro sobre les seves espatlles i per baix amb unes organitzacions de beneficència que ens creen un càrrec de consciencia si no som prou solidaris amb els més desafavorits.

No ho se, però hem sembla que el que pretenen es que tornem als vells temps en que només hi hagin rics i pobres.




Ramon Masvidal
Professor Mercantil i Auditor

Edicions locals