Sentència del TSJC sobre el català a l’escola

Author 4

Aquests dies s’ha publicat un auto del TSJC que dóna resposta a uns pares que demanaven l’ensenyament dels seus fills en castellà. Els directors dels cinc centres afectats per la sentència, un d’ells l’institut Alba del Vallès de Sant Fost, l’ han d’acatar en un mes. En cas que no ho facin, podrien quedar inhabilitats i ser multats.

També han de seguir les lleis aprovades als òrgans constitucionals, la llei orgànica d’educació, la llei d’educació de Catalunya, que en cap cas contradiuen l’Estatut, aprovat al Parlament de Catalunya, a les Corts espanyoles i refrendada pel poble de Catalunya.

Aquestes lleis determinen que l’autoritat educativa per dissenyar els plans d’estudis és la Generalitat de Catalunya; que dictaminen que la llengua pròpia de Catalunya és el català; que ordenen que la llengua vehicular de l’ensenyament és la llengua pròpia de Catalunya; i que garanteixen que el nivell competencial dels alumnes en acabar l’etapa primària serà similar en les dues llengües i el necessari al seu nivell educatiu.

Ara ens trobem amb uns pares que fent ús del seu dret a escollir la llengua d’aprenentatge dels seus fills, han decidit que ha de ser en castellà; i un tribunal que fins i tot determina quina part de l’horari escolar s’ha de fer en castellà: un 25% i hi ha d’haver alguna àrea troncal.
El temps d’esbarjo, tan important per a la socialització, es pot considerar troncal ja que és horari lectiu?

L’educació és un dret fonamental dels individus, encara que la LOMCE el defineix com a un servei. Per això, han de ser els governs els que garanteixin aquest dret. I això es diu polítiques educatives. I aquesta política la decideix un govern en funció del que és el millor per la globalitat dels individus. Per tant, no pot ser un pare qui decideixi en quina llengua rep el seu fill l’aprenentatge. Perquè això és fer política educativa, i això no correspon ni als pares ni als jutges. Els pares, el que sí han de fer és demanar que l’escola sigui de qualitat i doni resposta a les necessitats educatives dels infants.

A Espanya hi ha comunitats sense llengua pròpia que tenen pitjors resultats en llengua castellana que els de Catalunya. Deixem als professionals de l’educació encarregar-se de l’aprenentatge dels infants, que és la seva feina.





PSC de Mollet

Edicions locals