Author 4

Els Ajuntaments de la part francesa de la Cerdanya, quan van veure que la febre especulativa i constructora de la “España que iba bien” saltava la frontera, van “comprar”(no afectar ni expropiar), sòl al voltant dels pobles per tal de que els vilatans joves poguessin construir vivendes a un preu raonable i no tinguessin d’emigrar.

El meu avi, treballador per compte aliena, fruit del seu treball, esforç i estalvi, va comprar l’any 1932 un terreny a la zona de Torre Baró, municipi de Barcelona, per tal de fer-se la caseta i anar-hi a viure un cop jubilat. Va passar la guerra, la postguerra i va morir l’any 1955 sense fer la caseta. Quan va morir la meva avia l’any 1957, els fills decideixen vendre el terreny per repartir l’herència i quina es la seva sorpresa quan descobreixen que el terreny està afectat per la prevista construcció d’un parc forestal a la zona.

Portem 57 anys afectats, han passat alcaldes de la dictadura, de la democràcia i el parc no s’ha fet mai, i tampoc ens volen expropiar, una part a passat a un net que te dificultats econòmiques derivades de la situació actual d’atur que no pot disposar dels diners del terreny i per més inri no te accés als ajuts socials perquè es un “propietari”.

La majoria d’Ajuntaments aproven plans urbanístics per fer actuacions diverses (sortosament mai toquen terrenys ni propietats dels que remenen les cireres al consistori), afecten, quan els convé tiren endavant els projectes, expropien, paguen (quan poden) i pel preu que volen.

L’Ajuntament de Mollet no es una excepció i després del deute generat per l’anterior alcaldessa (Parc dels Colors i nou Ajuntament), el seu successor  no ha volgut quedar-se enrere i com el que diu ell mateix “no es un Home de números” ha anat acumulant més deute en successives “cagades” (abocador mal clausurat, aparcament de la plaça Joan Miró, sobre cost del Pla de les Pruneres, etc.), i ara l’hi ha tocat el torn als terrenys de la Vinyota. Aquesta sentència tan criticada des d’alguns punts de vista no diu que estigui malament haver fet pisos socials i equipaments, si no tan sols que el preu pagat als “propietaris” no era el correcte.

Els antics “propietaris” dels terrenys de La Vinyota, eren terratinents, multinacionals o especuladors  que esperaven fer-se rics amb la venda?, o eren famílies que tenien aquests terrenys en que si cultivava la vinya des de feia generacions?, perquè la cosa canvia, tot i que sempre cal pagar un preu just per allò que es compra o s’expropia.

Però es clar, pagar sobre costos de obres, fer obres innecessàries o sobre dimensionades o no pagar a un preu just les expropiacions forma part de la filosofia dels “homes que no son de números”, ¡¡que fàcil es ser generós amb els diners del altres!!

Els 20 milions d’euros que ara haurà de pagar l’Ajuntament no son tots pels “propietaris”, si no que s’han incrementat dues vegades per la prepotència de l’Ajuntament en no haver acceptat ni negociat el preu que demanaven al seu dia els “propietaris”, per altre banda obligats a vendre.
Els veïns dels pisos de La Vinyota, no tan sols han d’estar agraïts a l’Ajuntament, si no a la resta de molletans que som els a la fi acabarem pagant la festa.



Ramon Masvidal