Josep Torrecillas

En el recent debat al Parlament de Catalunya sobre la pobresa i la desigualtat forçat per ICV-EUiA, PSC i la CUP, el President Mas no va assumir cap responsabilitat del seu govern de la situació que viu Catalunya en matèria de pobresa i exclusió social, acusant al Govern del Tripartit i també al Govern de Madrid. El President va proposar que per solucionar aquesta realitat social a Catalunya li calen estructures d’Estat.

Podem esperar a que Catalunya es converteixi en un estat propi mentre hi ha actualment més de 2 milions de persones que viuen sota el llindar de la pobresa? Indubtablement no, ja que patim una situació d’emergència social prou important que necessita mesures urgents, perquè la crisi per molt que se’ns digui no ha acabat. Una cosa són les dades macroeconòmiques, i una altra molt diferent la situació de moltes persones.

Hi ha moltes persones que ja han esgotat les prestacions d’atur i per tant ja no tenen la capacitat material per fer front a les necessitats que conformen un nivell mínim de qualitat de vida, augmentant així la pobresa i l’exclusió social.

S’ha de canviar l’orientació d’aquestes polítiques i com diu Àngels Guiteras, presidenta del Tercer Sector, “cal un compromís de país per combatre l’exclusió social”. Això vol dir generar més oportunitats econòmiques i laborals i una distribució diferent de la riquesa. Mentre les persones es trobin sense feina cal garantir uns mínims de qualitat de vida amb una major protecció de la Renta Mínima d’Inserció i la implantació de la Renda Garantida de ciutadania, instruments que han de servir per impedir la pobresa i l’exclusió social.

A finals de març, Madrid ha estat escenari d’una gran mobilització social per la Dignitat de la ciutadania. Catalunya no està al marge d’aquest gran moviment,  cada vegada hi ha més persones indignades veient com ens van degradant les nostres condicions de vida. Per això, ara i en el futur, la ciutadania vol una Catalunya social amb drets i dignitat i això és el que no ha volgut entendre el President Mas en el debat sobre la pobresa, que el problema i la solució de l’emergència social és ara i avui, no en el futur.