Jaume Rifà

Té la seva gràcia que després de trenta anys d’aplicar-se el model d’immersió en català arrel del país, ara l’alt tribunal ha dictat no només una nova interlocutòria que qüestiona el dit model, sinó que també s’ha adreçat directament als directors de cinc centres i els ha dictat el percentatge d’hores lectives que cal fer en castellà. Segons les avaluacions externes que va fer el Ministeri d’Educació de l’Estat el 2011, els alumnes catalans de segon d’ESO van obtenir uns resultats en llengua castellana molt superiors a la mitjana de l’Estat.   

L’alarma, ja es va disparar amb la primera sentència del Tribunal Suprem el 2010 que posava en qüestió el model d’escola en català que va ser ràpidament contrarestada amb el mateixos arguments que ara, que aquestes decisions judicials són un amenaça a la cohesió social i als sectors de la població més desfavorits. L’actual model d’immersió lingüística és l’únic que garanteix que tothom aprengui català, així ha estat reconegut i avalat per experts sociolingüistes del país que afegeixen que quan en algun lloc del país no tenen el català com a llengua inicial aleshores no tenen ocasió de parlar-lo fins que no arriben  a un entorn que ho propicia.  

Els últims informes sobre el model lingüístic de l’escola catalana coordinats per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) advertien que qualsevol pas enrere en el sistema d’educació en català dificultaria la integració de la població de la llengua inicial no catalana en la societat. L’estudi exposava a més, altres avantatges que la immersió lingüística i l’adquisició simultània de diverses llengües aporta en l’aprenentatge dels alumnes, com ara més sensibilitat a la diversitat cultural i a una facilitat més gran per aprendre una tercera llengua. Cal recordar que el Consell d’Europa i la Comissió Europea han avalat el model lingüístic de l’escola catalana i que ara després de trenta anys de la seva aplicació el TSJC qüestiona!