PODEM. Una eina per a l’optimisme

Oriol Fort

Mentre espero saber com acaben les curses socialistes (al PSC voldria que guanyés el vot en blanc del renaixement, i al PSOE el socialisme no submís de Pérez Tapias), vaig seguint amb molta atenció i esperit crític l’evolució d’aquest fenomen polític, social i mediàtic que és PODEM.

 


No sóc gens procliu a mètodes de treball, de presa de decisions, assemblearis. Per “manera de ser” estic més a prop de la gestió que del pensament, de l’execució que del debat, però haig de reconèixer que una societat humana ideal passa, precisament, per la presa de decisions plural, oberta i el més participativa possible. És a dir, passa per propiciar la millor implicació del màxim de ciutadanes i de ciutadans a l’hora de decidir els futurs d’una col·lectivitat. El criteri pragmàtic que tinc no comporta que no pugui percebre que una altra manera de fer és possible i, segurament, és millor.

 


En aquesta trista època de desorientació política, d’un gran cansament envers el mètode oficial i oficialitzat de participació i d’acció polítiques, d’un gran desencís en relació a la pessimista acceptació del brutal capitalisme de crisi, revulsius com PODEM són pluja que permet el millor creixement de les collites. Efectivament, PODEM ha representat, està representant, l’aparició d’un element il·lusionador entre persones de totes les edats i condició com no ho havia percebut des dels temps del primer socialisme de la transició.

 


Mentre els partits polítics establerts intentem saber si som al laberint o al desert, a PODEM dediquen els temps, les energies i l’escalfor humana a cercar (amb errors i entrebancades, però a cercar) un camí nou per a la política de la “res publica”, per a la política d’allò que és de tots i que cal recuperar per a tots: la terra, la paraula i la ciutadania.

 


No els perdem de vista. Si més no, mirar-los, escoltar-los dóna gust. Retorna sensacions perdudes. I, fins i tot, podem aprendre!

 

 

 

 

Oriol Fort

 

Edicions locals