El 1r de maig, una data per l’esperança

Redacció

El 1er de Maig, Dia Internacional del Treball, els treballadors i treballadores del món sortim al carrer per reivindicar els nostres drets laborals i socials, i així és des que en 1886 es va realitzar una protesta a Chicago reclamant la jornada laboral de vuit hores que va significar la mort dels manifestants. I així ha de continuar sent, una jornada reivindicativa i on els que depenem del nostre treball per viure fem saber tot allò pel que estem disposats a lluitar.

 

En aquest context de crisi continuada des de fa sis anys, quan continuem realitzant expedients de regulació, acomiadaments, i amb la demostració fefaent de que la reforma laboral només va servir per crear més atur, sembla que res sigui ja possible i que res es pot fer per canviar les coses, és per això, que més que mai, hem d’esperançar-nos amb la possibilitat de tenir un futur millor, que només dependrà, com sempre, de la nostra lluita.

 

A la nostra comarca l’atur continua sent el primer problema, però no és l’únic, els serveis públics com la sanitat o l’educació continuen perdent qualitat i recursos, mitjançant les retallades aprovades a la Generalitat, els ajuntaments hauran de començar a tancar serveis en aplicació de la reforma impulsada des de Madrid, veiem com coarten els nostres drets de manifestació i vaga. De mentre ens parlen de recuperació econòmica, de que les dades son positives, però les dades son positives per a qui? Pels cinquanta - mil nous rics que hi ha Espanya? O pels treballadors i treballadores?

 

A nosaltres, els treballadors i treballadores ningú ens ha regalat res mai. Com aquests treballadors de Chicago morts un primer de maig per la defensa d’una jornada de treball de la que avui gaudeix una majoria, ens ha calgut lluitar i molt per aconseguir el que teníem i el que tenim. Però si pensàvem que ja no calia lluitar, que no calia manifestar-se o fer vagues per aconseguir coses la realitat ens demostra que no. Ha estat mitjançant una convocatòria de vaga impulsada pels sindicats majoritaris que s’ha frenat a la patronal del metall per a que no baixi els salaris dels treballadors i treballadores en aquest sector, entre d’altres “galanteries” que ens oferien els propietaris de les empreses, fent servir com excusa la crisi i la productivitat. Ha estat mitjançant la protesta i la negociació que diversos ERO a la comarca han tingut un final just i equitatiu. I continuarà sent així. Nosaltres no ens manifestem i convoquem vagues per que estiguem emprenyats o per que ens ho demani el cos. Ho fem per aconseguir coses, i sabeu? Les aconseguim.

 

Aquest Primer de Maig es una data per l’esperança d’una recuperació econòmica que ha de comptar amb millors salaris, contractes de llarga durada, recuperació dels drets perduts... Que som uns somiatruites? Lluiteu amb nosaltres i parlem després.

 

Visca la classe treballadora! Visca el primer de maig!

 

 

 

Gonzalo Plata i Òscar Riu

 

Edicions locals