Som una veu a escoltar

Redacció

Des de sempre he volgut escriure sobre política i no m'he atrevit... Qui sóc jo, pobre ignorant, per escriure d'un tema que desconeixo, que no segueixo i que gairebé no tenia importància per a mi? Però resulta que fa un temps que m'he adonat que la política em persegueix d'alguna manera i una angúnia es posa a l'ànima i obliga a la mà a escriure el que porta el cor, perquè no sóc amiga del que és injust o inhumà, perquè sóc una persona senzilla i humil que mai ha tingut res i que veu la realitat com tots la veiem; perquè jo formo part del que es diu poble, sóc una persona d'entre les persones que patim la crisi i les seves conseqüències i que pensa que el meu fill quin futur tindrà.

 

Per això, una part de mi fins ara s'ha conformat i ha dit prudentment que vindrien millors temps, però una altra part de mi, amagada, s'ha rebel·lat i ha resorgit cridant i dient que no pot ser que el sistema estigui per sobre de les persones, que el sistema potser és l’adequat però es pot o s'ha de millorar, que necessitem diners, treball, vivenda, ajuda  i dignitat. Perquè entre tots paguem molt, perquè entre tots som una força i un esforç, penso que no es pot ignorar el que hi ha, i que la por ja no és por, és un impuls per intentar, d'una manera o d'altra, fer que tot millori.

 


Les persones anem per davant de qualsevol interès econòmic o polític, perquè en realitat la política ens ha d'ajudar, ens ha de posar les coses fàcils, i ens ha de valorar. I sobretot, ens hem de valorar nosaltres mateixos, perquè som importants. Som el poble. Som una veu a escoltar.

 

Edicions locals