Redacció

El 28 d'octubre l’Assemblea General de les Nacions Unides va votar per vint-i-tresena ocasió la necessitat de posar fi al bloqueig econòmic, comercial i financer imposat pels Estats Units d'Amèrica contra Cuba. Tema molt important per a la comunitat mundial perquè afecta al dret internacional que protegeix els Estats grans i petits, rics i pobres i és la garantia de la independència de tots, així com l'exercici de la sobirania nacional que és la base de la igualtat sobirana .

També té una relació directa amb el gaudi dels drets humans per totes les persones i per tots els pobles.

Aquest Bloqueig ataca la llibertat de comerç i navegació que protegeix els interessos dels Estats, les companyies i els ciutadans.

És un fet que, en l'últim període s'ha intensificat el bloqueig econòmic, comercial i financer dels Estats Units contra Cuba i també, que s'ha intensificat la seva aplicació extraterritorial en totes les regions, especialment mitjançant la imposició d'enormes i insòlites multes per 11 bilions de dòlars contra 38 bancs, com el francès BNP Paribas, que realitzen transaccions amb Cuba i altres països.

Els danys econòmics acumulats, enormes per a una economia petita, arriben a 1 bilió 112.000 534 milions de dòlars, calculats al valor de l'or.

Els danys humans del bloqueig creixen. Són ja el 77% dels cubans dels que van néixer sota aquestes circumstàncies. El patiment de les nostres famílies no  es pot comptabilitzar. Són moltes les convencions internacionals que ho prohibeixen, inclosa la de Ginebra de 1948 contra el genocidi. S’afecta l'exercici dels drets humans d'un poble sencer. S’obstaculitza seriosament el desenvolupament econòmic del país.

Encara que el sistema cubà d'atenció social i salut aconsegueix impedir les pèrdues de vides, cap persona honesta, al món ni en els Estats Units, podria donar suport A les seves devastadores conseqüències.

Malgrat tot, la cultura nacional, l'educació i la garantia de drets i iguals oportunitats permet a Cuba ser una societat instruïda i solidària.

No hi ha hostilitat entre els pobles dels Estats Units i Cuba. Cuba acull hospitalàriament als pocs nord-americans als que el seu govern permet visitar-la o que assumeixen els riscos legals de fer-ho, ja que vénen a oferir ajuda humanitària, com els "Pastors per la Pau" o a estudiar medicina a Cuba.

Els nord-americans reclamen la llibertat de viatjar a l'únic lloc del planeta al qual se'ls prohibeix fer-ho i el dret a rebre informació directa i personal de la realitat cubana.

L'emigració cubana als Estats Units, pateix mesures discriminatòries i nombrosos obstacles a la reunificació familiar, els viatges en les dues direccions, els costos excessius que se li imposen, la manipulació política. Aquesta emigració desitja majoritàriament pau i benestar per a les seves famílies i el seu poble i vincles normals amb la seva nació d'origen.

El bloqueig fa mal a Cuba però danya també als Estats Units.

La decisió d'eliminar el bloqueig seria benvinguda a escala mundial i resultaria una influència unitària, a favor de la pau i la solució pacífica dels conflictes i les diferències.

El President Barack Obama té totes les prerrogatives constitucionals, sense anar al Congrés, per modificar aspectes determinants del bloqueig i introduir una dinàmica nova i decisiva en la relació bilateral.

Convidem al govern dels Estats Units a una relació mútuament respectuosa, sobre bases recíproques, basada en la igualtat sobirana, els principis del dret internacional i la Carta de les Nacions Unides.

Es pot intentar trobar solució a les diferències, mitjançant el diàleg respectuós i la cooperació en aspectes de comú interès. Es pot viure i relacionar-se, de forma civilitzada, dins de les diferències.

Cuba no té per què renunciar a la seva sobirania ni al camí lliurement escollit pel seu poble per construir un socialisme més just i eficient, pròsper i sostenible. Tampoc no té per què desistir en la recerca d'un ordre internacional diferent ni deixar de lluitar per "l'equilibri del món".

L'Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar amb el suport de 188 dels seus 193 membres la resolució “Necessitat de posar fi al bloqueig econòmic, comercial i financer imposat pels Estats Units contra Cuba”.

El document no va ser recolzat pels Estats Units i Israel, mentre que Illes Marshall, Micronèsia i Palau es van abstenir.