De cada solució, un problema

Redacció

Woody Allen va dir en certa ocasió que un polític és aquell que té la virtut de fer de cada solució, un problema.

 


Quedi entès que Mollet no és una excepció del que passa a altres indrets, però independent d’altres consideracions el que interessa a un ciutadà de Mollet és qui serà el seu Alcalde els propers quatre anys. No és per fer una crítica, però a l’únic que podem valorar és a l’actual Alcalde d’acord amb la feina feta, cara a una possible reelecció o no, perquè dels altres candidats tan sols podem creure’ns o no les seves propostes.

 


La feina feta pel Sr. Monràs, del qual no valoraré cap aspecte personal, al capdavant de l’Ajuntament ha estat marcada per una sèrie de solucions que han provocat més d’un problema. Relacionem tot seguit.

 


Tema La Vinyota; la solució de tirar endavant el projecte sense un acord amb els propietaris sobre el preu d’expropiació ha comportat el problema d’haver de pagar finalment 14 milions d’euros. El fet d’haver aconseguit rebaixar la xifra inicial (uns 22 M €), a que va ser condemnat l’Ajuntament, no és cap mèrit, Sr. Alcalde, la quitança acceptada pels propietaris és fruit d’un exercici de realisme ja que si no acceptaven la quitança Mollet Impulsa entraria en fallida i no cobrarien res.

 


Tema Al-Huda; la solució de canviar els usos del local que aquesta comunitat havia comprat, ha creat el problema, encara no resolt, de la seva ubicació definitiva.

 


Tema Pàrking Plaça Joan Miró; no s’han venut ni llogat les places i el cost de la construcció i el manteniment (un cop esgotada la carència), se n’ha hagut de fer càrrec l’Ajuntament, uns quants millonets més a tenir en compte. Es va fer algun estudi de viabilitat abans de tirar endavant aquest projecte?

 


Tema Pla de les Pruneres; a part de la desviació pressupostària per no negociar amb la Cia. Elèctrica de qui es feia càrrec de treure el transformador, ja m’agradaria veure si aquest Pàrking és rendible o passarà quelcom similar al de la Plaça Joan Miró.

 


I per no avorrir al lector, parlaré finalment de la solució de suprimir un carril a l’entrada de la rotonda del Decahtlon, això provoca un problema de cues de vehicles que arriba a l’autovia C-17 amb el perill que comporta.

 


Menys mal que el Sr. Monràs va dir en certa ocasió que no era home de números i per tant això “l’exculpa” dels números vermells que ha deixat. A la  transparent pàgina web municipal no hi ha manera de veure quin és el deute total de l’Ajuntament amb bancs i proveïdors.

 


El Sr. Felipe Calvo, fan incondicional del nostre Alcalde al que l’hi atribueix obres fetes per altres Administracions, va dir en certa ocasió: “El Sr. Monràs és un luxe”, però jo afegiria que és un luxe que no ens podem permetre. Si en comptes de ser un Alcalde (que pretenia un augment de sou), fos un directiu d’una empresa privada en comptes d’un augment  de sou ja l’haurien despatxat.

 


Tots els candidats que malden per aconseguir l’Alcaldia, a l’hora de fer propostes i promeses, que tinguin en compte la greu situació econòmica que trobaran degut a la relació de despropòsits anteriors.

 


Al que va dir Woody Allen, que un polític és aquell que fa de cada solució un problema, jo hi afegiria que alguns polítics fan un mèrit de solucionar el problemes que ells mateixos han creat.

 

Edicions locals