La família i el matrimoni (1)

Redacció

Cal fer, al meu entendre, una clara diferència entre aquests dos conceptes que avui a la nostra societat enreden força a l’hora de determinar el que és una família. Em refereixo als conceptes família i matrimoni. Personalment, repeteixo, els considero conceptes totalment diferenciats, tant per l’etimologia de la paraula com per l’evolució que avui vivim d’ambdós conceptes.

 


Deixeu-me que, en aquestes ratlles d’avui, parli de la família i en el proper escrit parlaré del matrimoni.

 


En l’article 16 de la Declaració Universal dels Drets Humans es fa una barreja pròpia d’aquells temps dels dos conceptes que avui cal desenredar. Començo fixant-me en el tercer punt de l’article “la família és l’element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la pròpia societat i de l’estat”.

 


Aquesta Declaració genèrica és vigent en la nostra cultura, però crec que us adoneu que està en plena evolució i cal apropar-se força als seus orígens i veure i estudiar comparativament la realitat actual.

 


Diguem, d’inici, que procedim d’una cultura en què la família tenia com a principal funció la de produir i reproduir persones des del vessant biològic i sociològic. I tal com ens adonem, això són conceptes totalment desfasats.

 


En el sentit etimològic, la paraula família vol dir “esclau o servent” d’algun superior, i si avui ens ho mirem així, no s’aguanta per enlloc.

 


Com entenem avui la família? En aquest cas podem presentar dues opcions: la del món oriental i la del món occidental. La UNESCO ha estat treballant molt el tema des de la perspectiva de la participació en l’educació infantil, tant a Orient com a Occident. En conseqüència, nosaltres considerem la família en la nostra societat, dita civilitzada o d’Occident,  com el conjunt de persones que conviuen en un nucli o habitatge bàsic i  l’edat de cadascun dels seus membres;  per aquesta raó classifiquem  les famílies en:

 


a) llars amb persones grans soles (més de 64 anys);
b) un adult amb un menor;
c) dos adults sense menors;
d) dos adults i un menor;
e) dos adults i dos menors;
f) dos adults i tres menors o més (família nombrosa);
g) dos adults, un jove i menors;
h) dos adults amb joves;
i) tres adults;
j) altres.

 

 

Vegeu en la classificació un clar referent a l’edat i al nombre de components que per si mateix persegueix aquest apartat de l’article 16, en què cerca d’alguna manera la protecció de la societat (la pròpia família) i de l’estat.

 


Totes les coses tenen un però. Avui la família, dins aquest pla de protecció, afegeix altres conceptes no previstos en la classificació. La crisi ha portat a reformar o deformar el sistema establert. Si repassem la classificació i observem al voltant nostre, trobem noves formes d’unitat familiar no previstes i que no són cap altra cosa que la recerca de protecció.

 


Avui molts fills viuen llargament amb els pares. Pares d’edats avançades conviuen amb fills i néts per motius purament econòmics o de subsistència, i podríem afegir una llarga col·lecció de situacions que trenquen, d’alguna manera, les normes classificatòries.

 


La crisi que vivim ha comportat un canvi en les estructures familiars i ens cal estudiar de quina manera refer el sistema

Edicions locals